• El Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l'Estat espanyol en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat històrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la Constitució i les lleis.
• El seu títol és el de Rei d'Espanya, i podrà utilitzar els altres que corresponguin a la Corona.
• La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seus actes seran sempre referendats en la forma establerta en l'article 64, no tenint validesa sense aquest referendament, llevat del que disposa l'article 65, 2.

Successió a la Corona

• La Corona d'Espanya és hereditària en els successors de S. M. Joan Carles I de Borbó, legítim hereu de la dinastia històrica. La successió al tron ​​seguirà l'ordre regular de primogenitura i representació, i serà preferida sempre la línia anterior a les posteriors; en la mateixa línia, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, l'home a la dona, i en el mateix sexe, la persona de més edat a la de menys.

El Príncep d'Astúries

• El Príncep hereu, des del naixement o des que es produeixi el fet que origini la crida, tindrà la dignitat de Príncep d'Astúries i els altres títols vinculats tradicionalment al successor de la Corona d'Espanya.
• Extingit totes les línies cridades a dret, les Corts Generals proveiran a la successió a la Corona en la forma que més convingui als interessos d'Espanya.
• Aquelles persones que, tenint dret a la successió al tron, contraguessin matrimoni contra la prohibició expressa del Rei i de les Corts Generals, restaran excloses de la successió a la Corona elles mateixes i els seus descendents.
• Les abdicacions i renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que s'esdevingui en l'ordre de successió a la Corona es resoldran amb una llei orgànica.

La Reina consort o el consort de la Reina no podran assumir funcions constitucionals, llevat del que disposa per a la Regència.

• Si el Rei fos menor d'edat, el pare o la mare del Rei i, si no, el parent major d'edat més pròxim en la successió a la Corona, segons l'ordre establert en la Constitució, entrarà a exercir immediatament la Regència, i l' exercirà durant el temps de la minoria d'edat del Rei.
• Si el Rei resultava inhabilitat per a l'exercici de la seva autoritat i la impossibilitat fos reconeguda per les Corts Generals, entrarà immediatament a exercir la Regència el Príncep hereu de la Corona, si era major d'edat. Si no ho era, caldrà procedir de la manera que preveu l'apartat anterior, fins que el Príncep hereu aconsegueixi la majoria d'edat.
• Si no hi hagués cap persona a qui correspongués la Regència, aquesta serà nomenada per les Corts Generals, i es compondrà d'una, tres o cinc persones.
• Per a exercir la Regència caldrà ser espanyol i major d'edat.
• La Regència serà exercida per mandat constitucional i sempre en nom del Rei.

• Serà tutor del Rei menor la persona que en el seu testament hagués nomenat el Rei difunt, sempre que sigui major d'edat i espanyol de naixement; si no ho hagués nomenat, en serà tutor el pare o la mare mentre restin vidus. Si no, el nomenaran les Corts Generals, però només podran acumular els càrrecs de regent i de tutor el pare, mare o ascendents directes del Rei.
• L'exercici de la tutela és incompatible també amb el de qualsevol càrrec o representació política.

• El Rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestarà el jurament d'exercir fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les comunitats autònomes.
• El Príncep hereu, en aconseguir la majoria d'edat, i el Regent o els Regents en fer-se càrrec de les seves funcions, prestaran el mateix jurament i el de fidelitat al Rei.

Correspon al Rei:

a) Sancionar i promulgar les lleis.
b) Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions en els termes previstos en la Constitució.
c) Convocar a referèndum en els casos que preveu la Constitució.
d) Proposar el candidat a President del Govern i, si s'escau, nomenar-lo, i també posar fi a les seves funcions en els termes previstos en la Constitució.
e) Nomenar i remoure els membres del Govern, a proposta del seu president.
f) Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres, proveir els oficis civils i militars i concedir honors i distincions d'acord amb les lleis.
g) Ser informat dels afers d'Estat i presidir, a aquest efecte, les sessions del Consell de Ministres, quan ho consideri oportú, a petició del President del Govern.
h) El comandament suprem de les Forces Armades.
i) Exercir el dret de gràcia d'acord amb la llei, que no podrà autoritzar indults generals.
j) L'Alt Patronatge de les Reials Acadèmies.

• El Rei acredita els ambaixadors i altres representants diplomàtics. Els representants estrangers a Espanya són acreditats davant ell.
• Al Rei correspon de manifestar el consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment mitjançant tractats, de conformitat amb la Constitució i les lleis.
• Al Rei correspon, prèvia autorització de les Corts Generals, declarar la guerra i fer la pau.

• Els actes del Rei seran referendats pel President del Govern i, si escau, pels ministres competents. La proposta i el nomenament del President del Govern, i la dissolució prevista en l'article 99 seran referendats pel President del Congrés.
• Dels actes del Rei seran responsables les persones que els referendin.

• El Rei percep dels Pressupostos de l'Estat una quantitat global per al sosteniment de la seva Família i Casa, i la distribueix lliurement.
• El Rei nomena i relleva lliurement els membres civils i militars de la seva Casa.