Cookie Consent by FreePrivacyPolicy.com

TÍTOL VII. Economia i Hisenda

TÍTOL VII. Economia i Hisenda
Article 128. Funció pública de la riquesa

  • Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l'interès general.
  • Es reconeix la iniciativa pública en l'activitat econòmica. Mitjançant llei es podrà reservar al sector públic recursos o serveis essencials, especialment en cas de monopoli, i podrà acordar la intervenció d'empreses quan ho exigeixi l'interès general.

TÍTOL VII. Economia i Hisenda
Article 129. Participació en l'empresa i en els organismes públics

  • La llei establirà les formes de participació dels interessats en la Seguretat Social i en l'activitat dels organismes públics la funció dels quals afecti directament la qualitat de la vida o el benestar general.
  • Els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació en l'empresa i fomentaran, mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives. També establiran els mitjans que facilitin l'accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció.

TÍTOL VII. Economia i Hisenda
Article 130. Desenvolupament del sector econòmic

  • Els poders públics atendran a la modernització i desenvolupament de tots els sectors econòmics i, en particular, de l'agricultura, de la ramaderia, de la pesca i de l'artesania, a fi d'equiparar el nivell de vida de tots els espanyols.
  • Amb la mateixa finalitat es donarà un tractament especial a les zones de muntanya.

TÍTOL VII. Economia i Hisenda
Article 131. Planificació de l'activitat econòmica

  • L'Estat, mitjançant una llei, podrà planificar l'activitat econòmica general per a atendre les necessitats col·lectives, equilibrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial i estimular el creixement de la renda i de la riquesa i la distribució més justa.
  • El Govern elaborarà els projectes de planificació, d'acord amb les previsions que li siguin subministrades per les Comunitats Autònomes i l'assessorament i la col·laboració dels sindicats i altres organitzacions professionals, empresarials i econòmiques. Amb aquesta finalitat, es constituirà un consell, la composició i funcions es desenvoluparà una llei.

TÍTOL VII. Economia i Hisenda
Article 132. Béns de domini públic

Els danys causats per error judicial i els que siguin conseqüència del funcionament anormal de l'Administració de Justícia donaran dret a una indemnització a càrrec de l'Estat, d'acord amb la Llei.

TÍTOL VII. Economia i Hisenda
Article 133. Potestat tributària

  • La potestat originària per a establir els tributs correspon exclusivament a l'Estat mitjançant una llei.
  • Les comunitats autònomes i les corporacions locals podran establir i exigir tributs d'acord amb la Constitució i les lleis.
  • Qualsevol benefici fiscal que afecti els tributs de l'Estat haurà d'establir en virtut de llei.
  • Les administracions públiques solament podran contreure obligacions financeres i fer despeses d'acord amb les lleis.

TÍTOL VII. Economia i Hisenda
Article 134. Els pressupostos generals de l'Estat

  • Correspon al Govern l'elaboració dels pressupostos generals de l'Estat, i a les Corts Generals d'examinar-los, esmenar i aprovació.
  • Els Pressupostos Generals de l'Estat tindran caràcter anual, inclouran la totalitat de les despeses i ingressos del sector públic estatal i s'hi consignarà l'import dels beneficis fiscals que afectin els tributs de l'Estat.
  • El Govern haurà de presentar davant el Congrés dels Diputats els pressupostos generals de l'Estat almenys tres mesos abans de l'expiració dels de l'any anterior.
  • Si la Llei de Pressuposts no s'aprovava abans del primer dia de l'exercici econòmic corresponent, es consideraran automàticament prorrogats els pressupostos de l'exercici anterior fins a l'aprovació dels nous.
  • Aprovats els pressupostos generals de l'Estat, el Govern podrà presentar projectes de llei que impliquin augment de la despesa pública o la disminució dels ingressos corresponents al mateix exercici pressupostari.
  • Tota proposició o esmena que suposi un augment dels crèdits o disminució dels ingressos pressupostaris requerirà la conformitat del Govern per a la seva tramitació.
  • La Llei de Pressupostos no pot crear tributs. Podrà modificar-los si una llei tributària substantiva així ho prevegi.

TÍTOL VII. Economia i Hisenda
Article 135. Deute Públic

  • Totes les administracions públiques adequaran les seves actuacions al principi d'estabilitat pressupostària.
  • L'Estat i les comunitats autònomes no podran incórrer en un dèficit estructural que superi els marges establerts, si s'escau, per la Unió Europea per als seus Estats membres. Una llei orgànica fixarà el dèficit estructural màxim permès a l'Estat ia les comunitats autònomes, en relació amb el seu producte interior brut. Les entitats locals hauran de presentar equilibri pressupostari.
  • L'Estat i les comunitats autònomes hauran d'estar autoritzats per llei per emetre deute públic o contraure crèdit. Els crèdits per satisfer els interessos i el capital del deute públic de les administracions s'entendran sempre inclosos en l'estat de despeses dels seus pressupostos i el seu pagament gaudirà de prioritat absoluta. Aquests crèdits no podran ser objecte d'esmena o modificació, mentre s'ajustin a les condicions de la llei d'emissió. El volum de deute públic del conjunt de les administracions públiques en relació amb el producte interior brut de l'Estat no podrà superar el valor de referència establert en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
  • Els límits de dèficit estructural i de volum de deute públic només podran superar-se en cas de catàstrofes naturals, recessió econòmica o situacions d'emergència extraordinària que escapenal control de l'Estat i perjudiquin considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l'Estat, apreciades per la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats.
  • Una llei orgànica desenvoluparà els principiosa que es refereix aquest article, així com la participació, en els procediments respectius, dels òrgans de coordinació institucional entre les administracions públiques en matèria de política fiscal i financera. En tot cas, ha de regular:
    a) La distribució dels límits de dèficit i de deute entre les diferents administracions públiques, els supòsits excepcionals de superació dels mateixos i la forma i termini de correcció de les desviacions que sobre l'un i l'altre es puguin produir.
    b) La metodologia i el procediment per al càlcul del dèficit estructural.
    c) La responsabilitat de cada administració pública en cas d'incompliment dels objectius d'estabilitat pressupostària.
  • Les comunitats autònomes, d'acord amb els seus estatuts i dins dels límits a què es refereix aquest article, adoptaran les disposicions que siguin procedents per a l'aplicació efectiva del principi d'estabilitat en les seves normes i decisions pressupostàries.

TÍTOL VII. Economia i Hisenda
Article 136. El Tribunal de Comptes

  • El Tribunal de Comptes és l'òrgan fiscalitzador suprem dels comptes i de la gestió econòmica de l'Estat, així com del sector público.Dependerá directament de les Corts Generals i exercirà les seves funcions per delegació d'elles en l'examen i comprovació del Compte General de l' estat.
  • Els comptes de l'Estat i del sector públic estatal seran retuts al Tribunal de Comptes i els censurarà éste.El Tribunal de Comptes, sense perjudici de la seva pròpia jurisdicció, trametrà a les Corts Generals un informe anual, en el que, quan sigui procedent, comunicarà les infraccions o les responsabilitats en que, al seu judici, s'hagi incorregut.
  • Els membres del Tribunal de Comptes gaudiran de la mateixa independència i inamovibilitat i restaran sotmesos a les mateixes incompatibilitats que els Jutges.
  • Una llei orgànica regularà la composició, organització i funcions del Tribunal.
facebooktwitter