El President del Tribunal Constitucional serà nomenat entre els membres d’aquest pel Rei, a proposta del mateix Tribunal en ple i per a un període de tres anys.
a) Del recurs d’inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb força de llei. La declaració d’inconstitucionalitat d’una norma jurídica amb rang de llei, interpretada per la jurisprudència, afectarà aquesta, però la sentència o les sentències que n’hagin recaigut no perdran el valor de cosa jutjada.
b) Del recurs d’empara per violació dels drets i de les llibertats continguts en l’article 53.2 d’aquesta Constitució, en els casos i formes que la llei estableixi.
c) Dels conflictes de competència entre l’Estat i les Comunitats Autònomes o dels de les Comunitats Autònomes entre elles.d) De les altres matèries que li atribueixin la Constitució o les lleis orgàniques.
a) Per a interposar el recurs d’inconstitucionalitat, el President del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta Diputats, cinquanta Senadors, els òrgans col·legiats executius de les Comunitats Autònomes i, en el seu cas, les seves Assemblees.
b)Per interposar el recurs d’empara, tota persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, a més del Defensor del Poble i del Ministeri Fiscal.
Quan en algun procés, un òrgan judicial consideri que una norma amb rang de llei, aplicable al cas, de la validesa de la qual depengui la decisió, pugui ser contrària a la Constitució, plantejarà la qüestió davant el Tribunal Constitucional en els supòsits, en la forma i amb els efectes que la llei estableixi, que en cap cas seran suspensius.
Una llei orgànica regularà el funcionament del Tribunal Constitucional, l’estatut dels seus membres, el procediment davant aquell i les condicions per a l’exercici de les accions.