Autogovern de les Comunitats Autònomes

• En l'exercici del dret a l'autonomia reconegut en l'article 2 de la Constitució, les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies d'entitat regional històrica podran accedir a l'autogovern i constituir-se en Comunitats Autònomes amb acord amb el que preveu aquest Títol i els Estatuts respectius.

iniciativa autonòmica

• La iniciativa del procés autonòmic correspon a totes les Diputacions interessades oa l'òrgan interinsular corresponent i a les dues terceres parts dels municipis la població dels quals representi, com a mínim, la majoria del cens electoral de cada província o illa. Aquests requisits hauran d'acomplir en el termini de sis mesos des del primer acord al respecte adoptat per alguna de les Corporacions locals interessades.
• La iniciativa, en cas de no reeixir, només podrà repetir-se cinc anys.

 

Les Corts Generals per llei orgànica, podran, per motius d'interès nacional:

a) Autoritzar la constitució d'una comunitat autònoma quan el seu àmbit territorial no superi el d'una província i no reuneixi les condicions de l'apartat 1 de l'article 143.

b) Autoritzar o acordar, si escau, un Estatut d'autonomia a territoris que no estiguin integrats en l'organització provincial.

c) Substituir la iniciativa de les Corporacions locals a què es refereix l'apartat 2 de l'article 143.

• En cap cas s'admetrà la federació de Comunitats Autònomes.
• Els Estatuts podran preveure els casos, requisits i termes en què les Comunitats Autònomes podran celebrar convenis entre elles per a la gestió i prestació de serveis propis de les mateixes, així com el caràcter i efectes de la corresponent comunicació a les Corts Generals. En els altres supòsits, els acords de cooperació entre les Comunitats Autònomes requeriran l'autorització de les Corts Generals.

El projecte d'Estatut serà elaborat per una assemblea composta pels membres de la Diputació o l'òrgan interinsular de les províncies afectades i pels Diputats i Senadors elegits en elles, i serà elevat a les Corts Generals per a la seva tramitació com a llei.

Els estatuts d'autonomia

• Dins els termes de la present Constitució, els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma i l'Estat els reconeixerà i empararà com a part integrant del seu ordenament jurídic.
  Els Estatuts d'autonomia hauran de:
  a) La denominació de la Comunitat que s'ajusti millor a la seva identitat històrica.
  b) La delimitació del seu territorioLa denominació, organització i seu de les institucions autònomes pròpies.
  d) Les competències assumides dins el marc establert per la Constitució i les bases per al traspàs dels serveis corresponents a les mateixes.

Reforma dels Estatuts d'Autonomia

• La reforma dels Estatuts s'ajustarà al procediment que ells mateixos estableixin i requerirà, en tot cas, l'aprovació per les Corts Generals per llei orgànica.

 

• Les Comunitats Autònomes podran assumir competències en les matèries següents:
  1.ª Organització de les seves institucions d’autogovern.
  2.ª Les alteracions dels termes municipals compresos en el seu territori i, en general, les funcions que corresponguin a l’Administració de l’Estat sobre les Corporacions locals, la transferència de les quals autoritzi la legislació sobre règim local.
  3.ª Ordenació del territori, urbanisme i habitatge.
  4.ª Les obres públiques d’interès per a la Comunitat Autònoma dins el seu territori.
  5.ª Els ferrocarrils i les carreteres l’itinerari dels quals transcorri íntegrament dins el territori de la Comunitat Autònoma i, de la mateixa manera, el transport fet per aquests mitjans o per cable.
  6.ª Els ports de refugi, els ports i els aeroports esportius i, en general, els que no acompleixin activitats comercials.
  7.ª L’agricultura i la ramaderia, d’acord amb l’ordenació general de l’economia.
  8.ª Els monts i els aprofitaments forestals.
  9.ª La gestió en matèria de protecció del medi ambient.
  10.ª Els projectes, la construcció i l’explotació dels aprofitaments hidràulics, canals i regatges d’interès per a la Comunitat Autònoma; les aigües minerals i les termals.
  11.ª La pesca en aigües interiors, el marisqueig i l’aqüicultura, la caça i la pesca fluvial.
  12.ª Fires interiors.
  13.ª El foment del desenvolupament econòmic de la Comunitat Autònoma dins els objectius marcats per la política econòmica nacional.
  14.ª L’artesania.
  15.ª Els museus, les biblioteques i els conservatoris de música d’interès per a la Comunitat Autònoma.
  16.ª El patrimoni monumental d’interès per a la Comunitat Autònoma.
  17.ª El foment de la cultura, de la investigació i, en el seu cas, del’ensenyament de la llengua de la Comunitat Autònoma.
  18.ª La promoció i l’ordenació del turisme dins el seu àmbit territorial.
  19.ª Promoció de l’esport i la utilització adequada del lleure.
  20.ª Assistència social.
  21.ª Sanitat i higiene.
  22.ª La vigilància i la protecció dels seus edificis i de les seves instal·lacions. La coordinació i altres facultats en relació amb les policies locals en els termes que estableixi una llei orgànica.
• Havent transcorregut cinc anys, i mitjançant la reforma dels seus Estatuts, les Comunitats Autònomes podran ampliar successivament les seves competències dins el marc establert per l’article 149.

• L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:
  1.ª La regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals.
  2.ª Nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d’asil.
  3.ª Relacions internacionals.
  4.ª Defensa i Forces Armades.
  5.ª Administració de Justícia.
  6.ª Legislació mercantil, penal i penitenciària; legislació processal, sens perjudici de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu de les Comunitats Autònomes.
  7.ªLegislació laboral; sens perjudici que sigui executada pels òrgans de les Comunitats Autònomes.
  8.ª Legislació civil, sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per part de les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials allà on n’hi hagi. En qualsevol cas, les regles relatives a l’aplicació i a l’eficàcia de les normes jurídiques, relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, ordenació dels registres i instruments públics, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictes de lleis i determinació de les fonts del Dret, d’acord, en aquest darrer cas, amb les normes del dret foral o especial.
  9.ª Legislació sobre propietat intel·lectual i industrial.
  10.ª Règim duaner i aranzelari; comerç exterior.
  11.ª Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat; bases de l’ordenació del crèdit, banca i assegurances.
  12.ª Legislació sobre pesos i mesures, determinació de l’hora oficial.
  13.ª Bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica.
  14.ª Hisenda general i Deute de l’Estat.
  15.ª Foment i coordinació general de la investigació científica i tècnica.
  16.ª Sanitat exterior. Bases i coordinació general de la sanitat. Legislació sobre productes farmacèutics.
  17.ª Legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sens perjudici que les Comunitats Autònomes n’executin els serveis.
  18.ª Les bases del règim jurídic de les Administracions Públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris, les quals garantiran, en qualsevol cas, als administrats un tractament comú davant aquelles; el procediment administratiu comú, sens perjudici de les especialitats derivades de l’organització pròpia de les Comunitats Autònomes; legislació sobre expropiació forçosa; legislació bàsica sobre contractes i concessions administratives i el sistema de responsabilitat de totes les administracions públiques.
  19.ª Pesca marítima, sens perjudici de les competències que s’atribueixin a les Comunitats Autònomes en l’ordenació d’aquest sector.
  20.ª Marina mercant i abanderament de vaixells; il·luminació de costes i senyals marítims; ports d’interès general; aeroports d’interès general; control de l’espai aeri, trànsit i transport aeri; servei meteorològic i matriculació d’aeronaus.
  21.ª Ferrocarrils i transports terrestres que circulin dins els territoris de més d’una comunitat autònoma; règim general de comunicacions; trànsit i circulació de vehicles de motor; correus i telecomunicacions; cables aeris, submarins i radiocomunicació.
  22.ª La legislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics si les aigües passen per més d’una Comunitat Autònoma, i l’autorització de les instal·lacions elèctriques si l’aprofitament afecta una altra Comunitat o si l’energia és transportada fora del seu àmbit territorial.
  23.ª Legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les Comunitats Autònomes per a l’establiment de normes addicionals de protecció. La legislació bàsica sobre monts, aprofitaments forestals i vies ramaderes.
  24.ª Obres públiques d’interès general o la realització de les quals afecti més d’una Comunitat Autònoma.
  25.ª Bases del règim miner i energètic.
  26.ª Règim de producció, comerç, tinença i ús d’armes i d’explosius.
  27.ª Normes bàsiques del règim de premsa, ràdio i televisió, i, en general, de tots els mitjans de comunicació social, sens perjudici de les facultats de desenvolupament i execució que corresponguin a les Comunitats Autònomes.
  28.ª Defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l’exportació i l’espoliació; museus, biblioteques i arxius de titularitat estatal, sens perjudici que les Comunitats Autònomes n’exerceixin la gestió.
  29.ª Seguretat pública, sens perjudici que les Comunitats Autònomes puguin crear policies en la forma que els respectius Estatuts estableixin dins el marc del que disposi una llei orgànica.
  30.ª Regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals, i normes bàsiques per al desenvolupament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.
  31.ª Estadística per a finalitats estatals.
  32.ª Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.
  

  Servei de l’Estat a la cultura

• Sens perjudici de les competències que podran assumir les Comunitats Autònomes, l’Estat considerarà el servei de la cultura com a un deure i una atribució essencial i facilitarà la comunicació cultural entre les Comunitats Autònomes d’acord amb elles.
• Les matèries no atribuïdes expressament a l’Estat per aquesta Constitució podran correspondre a les Comunitats Autònomes en virtut dels Estatuts respectius. La competència sobre les matèries que no hagin estat assumides pels Estatuts d’Autonomia correspondrà a l’Estat, les normes del qual prevaldran, en cas de conflicte, sobre les de les Comunitats Autònomes en tot allò que no hagi estat atribuït a la competència exclusiva d’aquestes darreres. En qualsevol cas, el Dret estatal serà supletori del Dret de les Comunitats Autònomes.

• Les Corts Generals, en matèries de competència estatal, podran atribuir a totes o a algunes de les Comunitats Autònomes la facultat de dictar, per a elles mateixes, normes legislatives dins del marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal. Sens perjudici de la competència dels Tribunals, dins cada llei marc s’establirà la modalitat del control de les Corts Generals sobre aquestes normes legislatives de les Comunitats Autònomes.
• L’Estat podrà transferir o delegar a les Comunitats Autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència o de delegació. La llei preveurà en cada cas la transfeServei del’Estat a la cultura Coordinació de competències legislatives rència corresponent de mitjans financers i també les formes de control que l’Estat es reservi.
• L’Estat podrà dictar lleis que estableixin els principis necessaris per a harmonitzar les disposicions normatives de les Comunitats Autònomes, fins i tot en el cas de matèries atribuïdes a la seva competència, sempre que ho demani l’interès general. Correspon a les Corts Generals d’apreciar l’existència d’aquesta necessitat, per majoria absoluta de cada Cambra.

• No caldrà deixar transcórrer el termini de cinc anys a què es refereix l’apartat 2 de l’article 148 en cas que, dins el termini que estableix l’article 143.2, acordin la iniciativa del procés autonòmic, a més de les diputacions o els òrgans interinsulars corresponents, les tres quartes parts dels municipis de cadascuna de les províncies afectades, les quals representin, com a mínim, la majoria del cens electoral de cadascuna i aquesta iniciativa sigui ratificada mitjançant un referèndum pel vot afirmatiu de la majoria absoluta dels electors de cada província en els termes que estableixi una llei orgànica.
• En el supòsit previst per l’apartat anterior, el procediment per elaborar l’Estatut serà el següent:
  1º. El Govern convocarà tots els Diputats i Senadors elegits en les circumscripcions compreses dins l’àmbit territorial que pretengui accedir a l’autogovern per tal que es constitueixin en Assemblea, amb l’única finalitat d’elaborar el projecte d’Estatut d’autonomia corresponent, mitjançant l’acord de la majoria absoluta dels seus membres
  2º. Una vegada l’Assemblea de Parlamentaris hagi aprovat el projecte d’Estatut, aquest serà tramès a la Comissió Constitucional del Congrés, la qual, dins el termini de dos mesos, l’examinarà amb el concurs i l’assistència d’una delegació de l’Assemblea proposant per tal de determinar-ne de comú acord la formulació definitiva.
  3º. Si s’arribava a un acord, el text que en resultés serà sotmès al referèndum del cos electoral de les províncies compreses dins l’àmbit territorial de l’Estatut projectat
  4º. Si el projecte d’Estatut és aprovat a cada província per la majoria dels vots emesos vàlidament, serà elevat a les Corts Generals. Els Plens de totes dues Cambres decidiran sobre el text per mitjà d’un vot de ratificació. Havent estat aprovat l’Estatut, el Rei el sancionarà i el promulgarà com a llei.
  5º.Si no s’arribava a l’acord a què es refereix l’apartat 2n d’aquest número, les Corts Generals donaran al projecte d’Estatut la tramitació de projecte de llei. El text que aquestes aprovin serà sotmès al referèndum del cos electoral de les províncies compreses dins l’àmbit territorial de l’Estatut projectat. Si fos aprovat per la majoria dels vots emesos vàlidament a cada província, la promulgació serà feta en els termes del paràgraf anterior.
  
• En els casos previstos pels paràgrafs 4t i 5è de l’apartat anterior, la manca d’aprovació del projecte d’Estatut per part d’una província o més no impedirà la constitució de la Comunitat Autònoma projectada per part de les altres en la forma que estableixi la llei orgànica prevista per l’apartat 1 d’aquest article.

• En els Estatuts aprovats pel procediment a què es refereix l’article anterior, l’organització institucional autonòmica es basarà en una Assemblea Legislativa elegida per sufragi universal d’acord amb un sistema de representació proporcional que asseguri també la representació de les diverses zones del territori; un Consell de Govern amb funcions executives i administratives, i un President, elegit per l’Assemblea entre els seus membres i nomenat pel Rei, al qual corresponen la direcció del Consell de Govern, la suprema representació de la Comunitat respectiva i l’ordinària de l’Estat dins d’aquella. El President i els membres del Consell de Govern seran responsables políticament davant l’Assemblea.
  Un Tribunal Superior de Justícia, sens perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem, culminarà l’organització judicial dins l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma. En els Estatuts de les Comunitats Autònomes podran establir-se els supòsits i les formes de participació d’aquelles en l’organització de les demarcacions judicials del territori. Tot això de conformitat amb el que preveu la Llei orgànica del Poder Judicial i dins la unitat i la independència pròpies d’aquest darrer. Sens perjudici del que disposa l’article 123, les successives instàncies processals, en el seu cas, s’esgotaran davant òrgans judicials radicats en el mateix territori de la Comunitat Autònoma en què estigui l’òrgan competent en primera instància.
• Una vegada hagin estat sancionats i promulgats els respectius Estatuts, només podran ser modificats mitjançant els procediments que ells mateixos estableixin i mitjançant referèndum entre els electors inscrits en els censos corresponents.
• Els Estatuts podran establir circumscripcions territorials pròpies que gaudiran de plena personalitat jurídica mitjançant l’agrupació de municipis limítrofs.

El control de l’activitat dels òrgans de les Comunitats Autònomes serà exercit:

a) Pel Tribunal Constitucional en allò que es refereixi a la constitucionalitat de les seves disposicions normatives amb força de llei.

b) Pel Govern, previ dictamen del Consell d’Estat, en allò que pertoqui a l’exercici de funcions delegades a què es refereix l’apartat 2 de l’article 150.

c)Per la jurisdicció contenciosa administrativa en allò que es refereixi a l’administració autònoma i a les seves normes reglamentàries.

d) Pel Tribunal de Comptes en els aspectes econòmics i pressupostaris.

Un Delegat nomenat pel Govern dirigirà l’Administració de l’Estat en el territori de la Comunitat Autònoma i la coordinarà, si és procedent, amb l’Administració pròpia de la Comunitat.

• Si una Comunitat Autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment fet al President de la Comunitat Autònoma i en el cas de no ser atès, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat.
• Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes.

• Les Comunitats Autònomes gaudiran d’autonomia financera per a acomplir i exercir les seves competències d’acord amb els principis de coordinació amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols.
• Les Comunitats Autònomes podran actuar com a delegats o col·laboradors de l’Estat en la tasca de recaptació, gestió i liquidació dels recursos tributaris d’aquest, d’acord amb les lleis i els Estatuts.

• Els recursos de les Comunitats Autònomes seran constituïts per:

  a) Impostos cedits totalment o parcialment per l’Estat; recàrrecs sobre impostos estatals i altres participacions en els ingressos de l’Estat.

  b) Els seus propis impostos, taxes i contribucions especials.

  c) Transferències d’un Fons de Compensació Interterritorial i altres assignacions a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat.

  d) Rendiments procedents del seu patrimoni i ingressos de dret privat.

  e) El producte de les operacions de crèdit.

• Les Comunitats Autònomes no podran adoptar en cap cas mesures tributàries sobre béns situats fora del seu territori o que constitueixin un obstacle per a la lliure circulació de mercaderies o de serveis.
• L’exercici de les competències financeres enumerades en l’anterior apartat 1, les normes per a resoldre els conflictes que poguessin sorgir i les possibles formes de col·laboració financera entre les Comunitats Autònomes i l’Estat podran ser regulats per mitjà d’una llei orgànica.

• En els Pressupostos Generals de l’Estat es podrà establir una assignació a les Comunitats Autònomes en funció del volum dels serveis i de les activitats estatals que hagin assumit i de la garantia d’un nivell mínim en la prestació dels serveis públics fonamentals en tot el territori espanyol.
• Per tal de corregir desequilibris econòmics interterritorials i fer efectiu el principi de solidaritat es constituirà un Fons de Compensació destinat a despeses d’inversió, els recursos del qual seran distribuïts per les Corts Generals entre les Comunitats Autònomes i les províncies, en el seu cas.